dijous, 31 de maig de 2018

llengües i ruines

"... per regla general, les cultures antigues van mostrar-se extraordinàriament sensibles a la "confusió babèlica", la qual cosa comportava que, d'acord amb les diferents situacions en què es trobaven implicats els individus i els grups humans, la traducció s'imposava com una necessitat inevitable i, sovint, fins i tot fatal, perquè es tenia una clara consciència que s'havia fracturat definitivament la primigènia unitat lingüística de la humanitat. D'aquí que, en molts moments de la història de la humanitat, la recerca de la llengua original que, d'acord amb la coneguda narració bíblica, s'havia malmès completament arran de la confusió de Babel, tingués innegables similituds amb la recerca del paradís perdut, ja que, en el fons, totes dues recerques es trobaven íntimament coimplicades: hom estava fermament convençut del fet que disposar i fer ús de la llengua original equivalia a viure i relacionar-se d'una manera paradisíaca. Però arribar al paradís i convertir-se en el seu habitant sols era possible a qui posseís aquella immediatesa amb la realitat, sense interpretacions ni balbuceigs que hom atribuïa a la llengua original."

Lluís Duch, (2002). La substància de l'efímer. Assaigs d'antropologia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 175.

Sputnik

en Marshall McLuhan diu que quan es va llançar l'Sputnik, una professora va demanar als seus alumnes de segon curs que escrivissin algun...