divendres, 11 d’agost de 2017

ghost-ing

diu que la pràctica del ghosting passa per la desaparició digital d'una persona.
algú està fent ghosting quan la teva relació amb aquesta persona ja no és possible a través dels mitjans digitals bàsicament perquè n'ha desaparegut. o t'ha bloquejat en totes les aplicacions possibles de manera que ja no la pots trobar, tot i que potser te la podries arribar a creuar pel carrer.

no sé si el ghosting té alguna cosa a veure amb els render ghosts però aquest és un altre tema fantasmagòric de les xarxes que m'agrada molt. els render ghosts són aquests personatges que apareixen en les imatges de models tridimensionals de carrers i, majoritàriament, projectes arquitectònics.

aquests dies estic pensant en el dit índex i la deixis i per això m'ha sobtat molt quan, en buscar a google "rendered people", he trobat aquesta imatge:


cap on assenyala aquesta col·lega? a l'extrem dret superior de les nostres pantalles? o a fora de l'ordinador, als quadres abstractes aquells horribles que un dia vaig fer i que me mare encara s'entesta en tenir penjats a la paret, potser per recordar-me la merda que sóc capaç de produir? (thanks, mom).
i aquests altres?





potser assenyalen al núvol.
potser assenyalen allò que hi ha fora de les notres pantalles i que podria ser el lloc on ells viurien.
de fet, fins i tot quan se'ls utilitza per portar-los al món real en forma de figurants de cartells publicitaris, aquests fantasmes segueixen assenyalant a un fora de marc. 
assenyalar és desviar l'atenció cap a fora del marc.
potser t'assenyalen a tu ara que has fet un step aside i ets en alguna banda fora de pla, del meu pla.

les cortines ballen amb l'aire que exhalo amb les paraules que encara no t'he dit

no sóc a casa però sé que les finestres estan tancades i les persianes abaixades i que no hi entra ni la més lleugera brisa i sé, també, que...