divendres, 13 d’octubre de 2017

encara on

i ara,
on ets ara?
on ets ara, quan tot ho deixes i el primer aire fred em mou els cabells i et mou a tu damunt la pàgina blanca encara buida i se t'emporta lluny.

dissabte, 7 d’octubre de 2017

Si una noche de invierno un viajero...

"Podemos impedir que se lea: pero en el decreto que prohíbe la lectura se leerá algo de la verdad que no quisiéramos que se leyera nunca..."

Italo Calvino (1989). "Si una noche de invierno un viajero", trad: Esther Benítez. Madrid: Ediciones Siruela, p. 265.

dimecres, 4 d’octubre de 2017

dimarts, 26 de setembre de 2017

la veritat, segons Daniel Quesada

Daniel Quesada es basa en la semàntica de Montague per explicar la noció de veritat i ens diu que

"la verdad de una expresión depende de 1) las reglas semánticas que la interpretan y que fijan su componente lingüístico, y 2) de 'cómo son las cosas', del estado del mundo, o, de nuevo en el superpintoresco lenguaje de los lógicos, de cuál de entre los mundos posibles habitamos."

(Quesada, D. "Lógica y gramática en Richard Montague". CONVIVIUM. Revista de filosofia, núm. 46 (1975), p. 65)

dimecres, 20 de setembre de 2017

IBM 701







"Give us graphio-semantically completely explicit texts, and the engineers will do the rest!", va anunciar Erwin Reifler, l'any 1952 a la primera conferència sobre traducció automàtica celebrada al MIT.

Dos anys més tard, el 7 de gener de 1954 es portava a terme la primera demostració pública d'un procés de TA als Estats Units, concretament  al Technical Computing Bureau de IBM a Nova York. El procés es va realitzar amb l'IBM 701 i va estar dirigit per Leon Dostert, que havia treballat amb Paul Garvin i Peter Sheridan. Es van traduir més de seixanta frases del rus a l'anglès i Ronald Reagan va visitar les oficines d'IBM algun dia d'aquell mateix any.

dijous, 14 de setembre de 2017

George Artsrouni

"A French-Armenian, George Artsrouni, had designed a storage device on paper tape which could be used to find the equivalent of any word in another language; a prototype was apparently demonstrated in 1937" (Hutchins, 1992, p.5).


dimarts, 12 de setembre de 2017

Edwin Gentzler

"Instead of thinking in terms of the self and other, in which the 'other' being is translated into the 'same', instead of thinking in terms of the native and the immigrant, in which the immigrant is labeled the 'foreign', I suggest that we rethink translation in terms of getting rid of the border dividing 'us' from 'them' and rethink the cultural foundation in terms of all of us being immigrants or everyone living in form of exile, hence the epigraph from Rushdie"

("Translation without Borders". Translation. A transdisciplinary journal. 2016, p. 1)

dijous, 7 de setembre de 2017

dimecres, 6 de setembre de 2017

out and about


John Baldessari

dimarts, 5 de setembre de 2017

La televisión y su mundo

"Otro factor capaz de malograr una imagen de la mejor calidad son las imágenes fantasmas.
Una imagen fantasma es el resultado de múltiples reflexiones. En lenguaje popular, la estación televisora alcanza a la antena directamente desde el transmisor, pero una fracción de segundo más tarde llegan los ecos y también son captados. Estos ecos no son sino la reflexión de las ondas después de chocar con un obstáculo cualquiera, como edificios, montañas, antenas, etc. Y el efecto que estas reflexiones tienen sobre la pantalla es la aparición de una o más imágenes adicionales, superpuestas y ligeramente desplazadas respecto a la imagen primitiva, dando un conjunto confuso y fantasmagórico."

(Gaitan Estévez, L. 1960, p. 41)

he trobat aquesta imatge:


dijous, 31 d’agost de 2017

unable to fill with words all your silence.
a silence that walks all over me.

diumenge, 27 d’agost de 2017

daft punk a la teoria

Just as in the Daft Punk video, the repetitiveness of tech-related terms that we don’t fully understand end up feeding hypes based on a misleading use of metaphors. While back then “Plug it, play it, burn it, rip it, drag and drop it, zip – unzip it” stand for useful metaphors that challenged the music industry, today terms as “artificial intelligence” (AI), “cognitive computing” and “deep learning” make us believe that computers can think and learn the same way humans do. However, the truth is computers don’t think. They are just “harder, better, faster, stronger”.

(Andrés Colmenares, a l'article "The Future of Music: Metaphors, Robots and Questioning AI" per a The Crash, 28/07/2017)


Un dia escriuré una tesi combinant cabalísticament les lyrics de tots els temes de Daft Punk.

dissabte, 26 d’agost de 2017

from east to west



"Gradient Ascent" (2017), James Bridle

divendres, 18 d’agost de 2017

we listen to you

"whatever we say is less important to us than the fact that we listen to you", said the Listeners.
"it is a pleasure for us to be with you. it makes us feel alive", said the Listeners.
"it is a pleasure for us to be listening to you. here and now and forever", said the Listeners.
"the more we hear you, the more we like you and the more we love you", said the Listeners.
"you can ask us to speak of any of the following: others, protocol, terms, courtesy", said the Listeners.
"this will take us years of listening to you in order for us to understand", said the Listeners.
"language no longer made by you but made by us, so that we listening and caring for you may build a better culture for you to be, all at once, incorporated within. you have agreed to terms and even as we speak, minute by minute, you agree", said the Listeners.

"Alexa, what are the terms?", asked a woman.
"phrases are to create a world where science and technology are being celebrated, where young people dream of become science and technology heroes", answered Alexa.

"Alexa, what are clouds?", asked the woman.

"this is a phrase that was interrupted by a nightmare", said the Listeners.

dimarts, 15 d’agost de 2017

de mussols o ulls grossos en la nit

què em volen dir tants mussols?
què em voleu dir?

Josep Carner va posar veu a un mussol, que al final del seu poema avisa:

"Noietes de robes clares,
minyons que voleu gatzares
i vells a punt de morir!
Jo sóc una de les cares
del que anomeneu destí."


per què em passa això? per què no paro de veure mussols a tot arreu? primer van ser les magranes, després les balenes, ara els mussols.
recordo que a P5 vaig plorar molt quan la Dolors va renyar a en Ruben, i el va posar al fons de la classe, tot dient-li: "a la taula del fons tot sol, com un mussol".
sempre més vaig veure a en Ruben com un mussol.
i sempre més em va fer molta pena.
a 6è de primària, quan ens vam escriure dedicatòries de despedida, en Ruben em va escriure al meu paper:
"Adéu, Anna, feliç estiu".

i no hem tornat a parlar mai més.
només algun adéu despistat, ràpid i tímid, els pocs cops que ens hem creuat pel carrer.

era molt alt, en Ruben.

i amb tot això, tan rodejada d'ulls grossos i rodons que tan bon punt brillen, com es tanquen en la nit deixant una foscor absoluta, em sento una mica perduda al mig d'un bosc que no conec. però està bé, és la direcció que vaig prendre quan vaig abandonar el riu d'aigua clara. des d'aleshores, horitzons de possibilitats em rodegen a 360º des de totes dimensions.


tenint en compte que el mussol pot veure-hi en la fosca, potser és un avís d'allò tan bonic que va escriure en Darren Almond. el temps dirà. we'll see.


dissabte, 12 d’agost de 2017

Walter de la Mare

Things

Things are the mind's mute looking-glass--
That vase of flowers, this work-box here,
When false love flattered me, alas,
Glowed with a beauty crystal clear.

Now they are hostile. The tulip's glow
Burns with the mockery of despair;
And when I open the box, I know
What kind of self awaits me there.


--

i pensant en fantasmes, al poema "The Listeners", en menciona uns:

'Is there anybody there?' said the Traveller,
Knocking on the moonlit door;
And his horse in the silence champed the grasses
Of the forest's ferny floor:
And a bird flew up out of the turret,
Above the Traveller's head:
And he smote upon the door again a second time;
'Is there anybody there?' he said.
But no one descended to the Traveller;
No head from the leaf-fringed sill
Leaned over and looked into his grey eyes,
Where he stood perplexed and still.
But only a host of phantom listeners
That dwelt in the lone house then
Stood listening in the quiet of the moonlight
To that voice from the world of men:
Stood thronging the faint moonbeams on the dark stair,
That goes down to the empty hall,
Hearkening in an air stirred and shaken
By the lonely Traveller's call.
And he felt in his heart their strangeness,
Their stillness answering his cry,
While his horse moved, cropping the dark turf,
'Neath the starred and leafy sky;
For he suddenly smote on the door, even
Louder, and lifted his head:--
'Tell them I came, and no one answered,
That I kept my word,' he said.
Never the least stir made the listeners,
Though every word he spake
Fell echoing through the shadowiness of the still house
From the one man left awake:
Ay, they heard his foot upon the stirrup,
And the sound of iron on stone,
And how the silence surged softly backward,
When the plunging hoofs were gone.

(1979)

divendres, 11 d’agost de 2017

talking/translating/encrypting

2:16    What's that you reading? (Turing)
2:19
It's about cryptography. (Christopher)
2:21
Like secret messages? (Turing)
2:23
Not secret. (Christopher)
2:25
That's the brilliant part. (Christopher)
2:27
Messages that anyone can see, but no one knows what they mean (Christopher)
2:30
unless you have the key. (Christopher)
2:37
How's that different from talking? (Turing)
2:41
-Talking? (Christopher) 
           -When people talk to each other, they never say what they mean. (Turing)
2:44
They say something else,(Turing)
2:46
and you're expected to just know what they mean. (Turing)
2:48
Only I never do. (Turing)
2:51
So, how's that different? (Turing)

(de la conversa entre Alan Turing i Christopher, a la peli The Imitation Game)

ghost-ing

diu que la pràctica del ghosting passa per la desaparició digital d'una persona.
algú està fent ghosting quan la teva relació amb aquesta persona ja no és possible a través dels mitjans digitals bàsicament perquè n'ha desaparegut. o t'ha bloquejat en totes les aplicacions possibles de manera que ja no la pots trobar, tot i que potser te la podries arribar a creuar pel carrer.

no sé si el ghosting té alguna cosa a veure amb els render ghosts però aquest és un altre tema fantasmagòric de les xarxes que m'agrada molt. els render ghosts són aquests personatges que apareixen en les imatges de models tridimensionals de carrers i, majoritàriament, projectes arquitectònics.

aquests dies estic pensant en el dit índex i la deixis i per això m'ha sobtat molt quan, en buscar a google "rendered people", he trobat aquesta imatge:


cap on assenyala aquesta col·lega? a l'extrem dret superior de les nostres pantalles? o a fora de l'ordinador, als quadres abstractes aquells horribles que un dia vaig fer i que me mare encara s'entesta en tenir penjats a la paret, potser per recordar-me la merda que sóc capaç de produir? (thanks, mom).
i aquests altres?





potser assenyalen al núvol.
potser assenyalen allò que hi ha fora de les notres pantalles i que podria ser el lloc on ells viurien.
de fet, fins i tot quan se'ls utilitza per portar-los al món real en forma de figurants de cartells publicitaris, aquests fantasmes segueixen assenyalant a un fora de marc. 
assenyalar és desviar l'atenció cap a fora del marc.
potser t'assenyalen a tu ara que has fet un step aside i ets en alguna banda fora de pla, del meu pla.

dimecres, 9 d’agost de 2017

menhirs

fer camins difícils té la cosa que, de cop, ja no pots tenir la ment ocupada en intentar respondre els perquès dels nostres drames quotidians. de cop només pots invertir tots els teus esforços en l'acte de decidir on posaràs el peu en la següent passa que facis.
i això, saps? això és molt més interessant.
especialment perquè et pot arribar a salvar.

ahir vaig voler veure algunes coses més grans que aquestes pors.



dimarts, 8 d’agost de 2017

i'll keep on dancing


crec que la llum directa del sol en un dia sense núvols no deixaria veure un llamp.
encara no he entès perquè però a mi una senyora em va dir que sóc un llamp.
n'estava molt convençuda. m'ho va dir tres vegades en dies diferents i una nit també m'ho va dir en somnis.
no és que m'ho cregui però ho recordo.
si hi ha persones que som llamps, és possible que hi hagi gent que és com la llum directa del sol en un dia sense núvols.
suposo que és molt difícil que ells i jo ens arribem a trobar i suposo que encara és més difícil que l'existència d'un deixi viure a l'altre.

estava mirant una imatge i de cop me n'he anat a fora del pla. m'he trobat un dit índex que assenyala a una altra banda. una veu diu "mentrestant allà" i fa un recital de paraules deíctiques, d'aquelles que vam descobrir que apunten a altres bandes, que apunten a l'horitzó que ens rodeja a 360º des de totes direccions. és com una roda de dits índex que assenyalen en totes direccions de manera simultània. és totes les possibilitats alhora. és quan tot està bé i tot està malament.

és agost i és el temps de les meduses. a l'única cançó que m'agrada de'n Joe Crepúsculo s'hi diu "déjate llevar, déjate llevar, por esas olas de paz" i això és el que faré.


diumenge, 6 d’agost de 2017

dissabte, 5 d’agost de 2017

read tons walk miles

the ghost of language is in my voice


divendres, 4 d’agost de 2017

Arakawa + Madeline Gins - "The mechanism of meaning" (1963-1978)











tots aquests exercicis m'han recordat molt a un llibre d'exercicis impossibles que vaig intentar fer quan feia tercer de carrera, quan estàvem perdent a en Francesc, quan un terratrèmol va separar-nos del continent i en Sergi i jo ens vam convertir en illa. les solapes del llibre que vaig fer eren d'una cartolina que m'agrada molt. és blau marí amb uns puntets brillants i sembla la foscor de l'univers o la distància que ens separa.
i recordo que vaig anar del tanatori a classe, a defensar el llibre.
i recordo que en Job no hi era i recordo que en Ricardo em va dir que era un treball horrorós i recordo, també, que la Laura em va dir que la sombra de'n Job era allargada. 
però només hi era la sombra.
com la de'n Francesc.
els cossos desaparèixen però les sombres es queden.

però està bé, va anar així i anys després encara estic intentant entendre les coses de manera esbiaixada perquè the point is the blur perquè els cossos desapareixen però les sombres es queden.

tan de bo algú m'hagués ensenyat en aquell moment aquest treball de l'Arakawa i la Madeline Gins.
hauria flipat.

els cossos desaparèixen però les sombres es queden. això és el què he après.

the point is the blur

"To read poetry carefully and slowly is to miss the point, which is the blur"

Tan Lin, Caginet Magazine, Issue 1, 2000 - 2001

uncanny valley

per fi trobo un exemple que em posa fàcil entendre què és això de l'uncanny valley


Curt Clonninger va dir:
"that disturbing interzone where something 'non-human- is almost human enough to seem 'human', but not quite".


new aesthetic - Curt Cloninger - Paul Simon

"no rock ever invented an ontology (...) humans may even speculate about what ontologies rocks might invent"

Curt Cloninger



And I believe
These are the days of lasers in the jungle
Lasers in the jungle somewhere
Staccato signals of constant information
A loose affiliation of millionaires
And billionaires and baby

These are the days of miracle and wonder
This is the long distance call
The way the camera follows us in slo-mo
The way we look to us all, oh yeah

The way we look to a distant constellation
That's dying in a corner of the sky

divendres, 28 de juliol de 2017

catxalots i terra nova

ahir em van portar amb una zodiac amb tot de francesos per les aigües que transiten entre l'Ilha do Faial, Pico i Saô Jorge. la profunditat d'aquestes aigües arriba a uns 2.000 metres i hi neden catxalots i dofíns entre altres 27 (àprox.) espècies de cetacis.

és molt fort perquè a terra hi ha vigíes, que són les persones que amb uns prismàtics es dediquen a revisar el mar de dalt a baix i d'esquerra a dreta buscant algún cetaci. quan en veuen un, calculen la seva posició i per ràdio avisen a tots els receptors de la marina. tot el què sabem dels cetacis, ens va dir la Joana, és allò que veiem des de la superfície. sabem que els catxalots femella surten a la superfície cada 45 minuts aproximàdament. respiren durant 5 minuts i es tornen a submergir. quan es submergeixen ensenyen la cua, que és el seu òrgan d'identificació per als investigadors, ja que tots ells la tenen diferent. les femelles acostumen a anar en grup i els mascles van en solitari. els mascles poden estar més estona sota l'aigua, potser surten cada 60 o 70 minuts. a les profunditats no s'hi veuen i per ubicar-se fan servir un òrgan del seu cervell que és ple d'una cera que durant anys els humans van recollir i van anomenar "oli de balena". aquest òrgan s'interpreta com un radar, un geolocalitzador, que rep i interpreta les ones submarines i permet als catxalots saber on són i on estan els seus companys. també poden saber què hi ha al seu voltant. allà baix a la foscor mengen.

quan una embarcació surt a veure catxalots, el millor que li pot passar és trobar un banc de femelles, perquè com que van en grup, quan surten a respirar se'n poden veure més durant més estona, ja que no surten totes alhora però més o menys en els mateixos intèrvals. és bonic perquè un cop les has vist respirar i t'han dit adéu amb la cua, t'has d'esperar. és la respiració més lenta del món.

com que em vaig prendre les pastilles pel mareig, a la barca vaig tenir moments d'adormir-me molt fort. vaig somiar algunes coses que no recordo i vaig estar súper feliç. després em despertava i em trobava al mig d'aquelles aigües amb unes terres raríssimes al voltant i amb tot de francesos amb càmeres a les mans atents a l'horitzó, llegint-lo d'una banda a l'altra, esperant veure algun "blow" que senyalés la presència de catxalots a alguna banda. quan vèiem això, ho senyalàvem per indicar-ho als altres i la barca es dirigia molt a poc a poc cap allà, o simplement tots callàvem i ho miràvem i quan apareixia la cua dèiem "waaaau".


tot i que veure els catxalots i tota l'experiència de la barca i d'esperar-los i d'escoltar els vigíes a través de la ràdio i de veure com aquell home posava l'hidròfon sota l'aigua per poder escoltar els click click click que emeten els catxalots quan es mouen sota l'aigua va ser molt i molt bonica, res iguala, per a algú com jo, que sóc d'interior, l'emoció de visitar una terra nova.

però nova no només per a mi, sinó per al món. el volcà de os capelinhos va entrar en erupció fa uns 60 anys i va estar explotant durant 13 mesos. d'allà en va sortir un tros de terra nova enorme. què són 60 anys per a la terra? és com un nadó aquella terra. és més cendra que terra. gairebé no hi ha vegetació. quan fa vent s'aixeca tota. alguns trossos una mica més grossos de roca volcànica (que és lava solidificada) fan una olor molt dolça i és estrany. n'he agafat quatre exemplars petits, que els portaré a la Caterina, la Trini, l'Esteve i al meu pare. 

la Raquel i la Mariana em van explicar que és la terra més nova d'Europa.
jo vaig dir que semblava un altre planeta i la Raquel va dir: "és que és un altre planeta". 

era molt fort tot allò.




crec que si visqués aquí, em faria vigia i cada dia aniria a veure la posta de sol al volcà d'os capelinhos.

dimarts, 25 de juliol de 2017

coses que ens fan fer coses

the more we talk
the less the words mean


vaig portar 4 plantes de menta que l'Àngela i la seva amiga van ubicar allà on van voler de la terrassa.
poseu-les on creieu que quedin bé, els vaig dir, mentre els altres carregaven les gandules. i les van posar al lloc més fosc, darrere la barra. m'estaven boicotejant o veritablement els va semblar que allà quedaven bé? mai ho sabrem. vaig demanar a l'Aldo i a dues persones més que no recordo qui eren que les canviessin de lloc, que potser les podíem posar a sobre les taules. la de la foto és la que vaig portar a l'Esteve, que li guardava amb un post-it groc on vaig escriure: "aquesta menta és per a l'Esteve" i tothom ho va respectar sense fer preguntes. la van posar sobre el moble de llibres dissenyat per la Lali i l'Adrian, que va fer que ells mateixos expliquessin el disseny d'aquest objecte tan bonic que, quan m'hagi fet casa meu, m'agradaria tenir. les altres tres mentes les vam regalar. una havia de ser per a l'Àngela i també ho tenia decidit des del primer moment. les destinatàries de les altres dues mentes les va elegir la Joana, que les va voler regalar a la Lídia i a la Maria Josep.

hi ha coses que ens fan fer coses. a l'hort de casa el meu pare i jo hi tenim una planta de menta i en aquesta època de l'any està bé poder-li agafar algunes fulles i posar-les a l'ampolla d'aigua, o a les amanides de pastanaga, amb una mica de gingebre. cada cop que baixem a l'hort, la menta ens fa aturar perquè vol que l'olorem. si no ho volgués, no faria aquesta olor. que l'Àngela i la seva amiga ubiquessin les 4 plantes al lloc més fosc de la terrassa va fer que l'Aldo i altres persones les canviessin de lloc i això va fer que més gent les veiés i això va fer que més gent les olorés i això va fer que decidís que les havíem de regalar, excepte la que estava reservada per a l'Esteve, a tres de les persones més entranyables de la terrassa.

em pregunto si les estan regant. em pregunto si els han tret totes les fulles i les assequen per tenir-ne durant l'hivern. em pregunto si les han re-regalat a altres persones. em pregunto si les han posat al lloc més fosc de casa i les estan deixant morir a poc a poc, no de set i falta de llum, sinó d'oblit.

tallant-me el rollo baixa el mico de Cambodja per l'escala. sempre té la necessitat d'emetre sol una sèrie de sons que em resulten del tot incomprensibles. és com si el fantasma del llenguatge no estigués en la seva veu. és avui segurament l'últim cop a la vida que el sentiré i crec que me'n alegro.

dimarts, 18 de juliol de 2017

oh, kenneth

"the future of writing is managing emptiness"
"writers are becoming curators of language"
 "short attention is the new silence"

marry me

dilluns, 17 de juliol de 2017

iconoclàstia 2

o atemptar contra el mapa

diumenge, 16 de juliol de 2017

machines





si jo fos Peter Liversidge, proposaria al museu de la ciència de Londres que cada vegada que posin en marxa the difference engine de'n Charles Baggage reprodueixin, també, el tema childhood de l'Igor Savin.


dimarts, 11 de juliol de 2017

In the beginning...

In the beginning was the Word
(King James Version of the Bible. 1611. John 1:1-14)

In the beginning, there is a difference
(Luhmann, N. 2000. Art as a Social System. Stanford: Stanford University Press. p. 24)

In the beginning was the noise
(Serres 1982/1980: 12-14 i 125-126)

dilluns, 10 de juliol de 2017

Cecilia Vicuña

What is Poetry to You? (1980)

the antonymic

in general the antonymic is my preferred mode

dilluns, 12 de juny de 2017

das Bedenklichste

no, parlem-ne.
l'alemany és increïble.

tenen la paraula "Bedenklichste", neutre, "das Bedenklichste", i amb ella anomenen allò que encara no han pensat! com? Heidegger ho aclareix:
"Das Bedenklichste ist, dass wir noch nicht denken; immer noch nicht..."
HOLA?
el "Bedenklichste" és allò que encara no pensem; sempre encara no...

alguns traductors hi han traduit a l'anglès com a "thought-provoking" perquè Heidegger va dir que das Bedenkliche és "was uns zu denken gibt", allò que ens porta a pensar, però quan encara no estem pensant. és la sensació de vertigen en arribar al límit del precipici i ai
o penses i te la fots
o abans de pensar mous un arbre i fas una cosa preciosa a olot i després algú se'n penjarà un pòster a l'habitació que la distraurà de caure o de pensar

arribats aquí, només puc dir que
gràcies per salvar-me

divendres, 9 de juny de 2017

Yedda Morrison

o l'amor.

el protocol de kyoto (1977) traduit a ornamentació
wallpaper


another postcard from the future - this time: Darmstadt


la iconoclàstia que se m'aplica aconseguirà fer-me desaparèixer.
tinc un bessó trencat però al costat n'hi ha un d'igual que el suporta.

dilluns, 22 de maig de 2017

thomas schmit

can humans think?


computerreadable

bestioletes genèticament modificades per optimitzar l'espai.
el món redissenyat per ser computer-readable.
la intel·ligència artificial no atraparà la intel·ligència humana.
és la humana, la que en un viatge vertical basat en el redisseny del món, atraparà la intel·ligència artificial.


porcs quadrats per optimitzar l'espai a la peli "Space Truckers" (1996), de Stuart Gordon.


Florian Cramer explains it.

diumenge, 21 de maig de 2017

dissabte, 20 de maig de 2017

dissabte, 13 de maig de 2017

about the disappearance of the mountains and the day I found them at home


"...see, heat, hot, rock, call, four, put, could, blue, food, five, eye, now, out, say, eight, go, home, boy, join, where, air, near, here, pure, toursit, ten minutes too long we can stop she's disappeared...", va dir la Clara, i el món va seguir com abans.

i la Raquel Benmergui va fer aquesta imatge.