dilluns, 10 d’agost de 2015

tinc tantes coses per escriure encara
i a fora fa sol, el mar, la sorra,
i a dins és tot blanc i buit
sobre la taula: llibres.

fa dies que m'obligo a pensar en l'ombra i en la bellesa i en la delicadesa i en la fragilitat i en tot allò que és efímer i que se'n va,
com tu,
com jo,
com els lladrucs del gos que borda al pis de sota i ressonen per tot el canal just ara que, si no fos per ell, hi hauria un silenci absolut. odio aquest gos, l'odio profundament. les flors que ell va veure eren roses, vermelles, blanques. feia sol. la festa va passar de pressa. no he de parlar dels pètals que van caure a terra i que van ser escombrats i llençats vés a saber on. no. no he de parlar, tampoc, dels plàstics blaus que posaven sobre la gespa i al damunt dels quals hi col·locaven els seus cossos orientals i les ampolles de sake. he de parlar del moment, que ve i que fuig, que neix i mor, però no he de dir que tu hi eres i ara ja no. vas obrir calaixos que eren plens d'arbres pintats d'un color igual que el cel d'avui. els nostres cossos són plens d'aigua com la casa que ara deixes, passa el temps i passes tu, com jo i com els lladrucs aguts del gos maleït. i ara on ets? on ets ara, quan tot ho deixes, i la brisa em mou els cabells i et mou a tu damunt la pàgina blanca encara buida i se t'emporta lluny.


if i could invent words, i would invent the word "outsun", which would be the name of the view of the sun seen from indoors.

there are still many things to be written.

memories of you come to this inside of white emptiness
sunlight outside.
red, pink, white.
a too short party for such a long-wave contemplation.

et penso, Hanami, des d'aquest buit tan blanc,
tan ple dels records d'un exterior assolellat, de la teva forma gravada per l'ombra i de l'instant de vida de tot allò que és efímer, i que se'n va, com tu, com jo, mentre busco la paraula que et descrigui;

et penso, Hanami, des d'aquest buit silenciós,
tan ple dels records d'un moment, vermell, rosa, blanc, que ve i que fuig i no neix, ni mor, i que per sempre et porta.

desapareixes i un esperat aleteig, després, et torna sense que hi siguis.
contemples com tot se'n va i ja no hi ets.
passa el temps i passes tu, com jo, i passa el mot estrany que volia tocar-te, convertir-se en reflex de tu, que fa tard i es desfà insonor. i passa el traç dubtós que volia marcar-te, ser tu, però tremola i s'adorm en un formigueig sense repòs.

i ara,
on ets ara?
on ets ara, quan tot ho deixes i el primer alè d'estiu em mou els cabells i et mou a tu damunt la pàgina blanca encara buida i se't emporta lluny.

Sputnik

en Marshall McLuhan diu que quan es va llançar l'Sputnik, una professora va demanar als seus alumnes de segon curs que escrivissin algun...