dijous, 20 d’agost de 2015

babel

"expression, by its whole innermost nature, is certainly to be understood only as langugage."
walter benjamin a "On Language as Such".

















Werner Herzog reads Where's Waldo

queda inaugurat el club de fans de Ryan Iverson.
top of the rock

 

dimecres, 19 d’agost de 2015

if we carry on speaking the same language to each other, we are going to end up repeating the same history

o Luce Irigaray acabant "This Sex Which Is Not One" (1976)

he trobat uns apunts que vaig fer anant amb tren i deia que l'any ja s'acaba. merda. i jo encara tinc moltes coses per fer. el mail a l'oreto, el treball final, els dies de platja de descans, de repòs, de llegir, i ciudar-nos. llegeix molt, em va dir en lluís, el dia que vam anar a conèixer a la dara. dilluns 4. no. dilluns 3. anem amb tren, travessem les espanyes. muntanyes de pissarra, piles de pissarra i navalles de pissarra tallen el no-res. tierra de nadie. m'agraden tots els paisatges. arribem a una estació. casetes de pedra totes iguals, vies de fusta fosca, negra. portes verdes. dora garcia. no vull ser gorda. discurs i cos. com si no pogués anar junt. com si la i separés, marqués una distància i no pas una proximitat. el discurs dels cossos podria ser un bon títol. vaig flipar amb ree morton. em va encantar. per què? treballava amb fustes, amb pedres. un estiu molt feliç. tres fills. troncs trobats a la platja. jo també vull treballar així. o poder treballar així. i un estiu feliç. el tren està parat, no sabem ben bé on, algun punt entre madrid i vigo. 'año 1943' en una de les vies. en sergi m'abraça. fa estona he pensat que els millors pensaments són els que no arribem a escriure i que el meu objectiu hauria de ser escriure sense voler fer res estètic o potser hauria de dir correcte o ben escrit en termes gramaticals o lèxics o sintàctics o semàntics, jo què sé, però no sé si ho aconseguiré. m'agraden els pensaments, la seva no-linealitat, solapació o juxtaposició, temes diferents, comentaris fragmentats, efímers que es perden perquè en ve un altre i si poguéssim expressar tot això així com sembla que és, no entendríem res. si l'esperit pogués pronunciar tot això de cop, no hi hauria ordre. l'escriptura ordena. la parla ordena. allò impronunciable és encara un caos. hem vist cases velles en les que sembla que mai hagi viscut ningú. pissarra que surt entre l'herba seca. si no pensés en l'estètica, hauria de dir tot això malament? frases inconnexes, palabres inconnexes o equivocades, errònies. errors. errare, vagar. multilingüisme. escriure malament. desconeguts al tren comencen a fer-se amics. he acabat el llibre que em va regalar la trini i que m'havia recomanat en job. cada cop escric menys i cada cop ho faig pitjor. pissarra i arbres sense copa i matolls verds entre herbotes seques.

sort del sempre present athanasius kircher que ens va convencer a tots explicant que era impossible fer una torre que arribés al cel -concretament que arribés a la lluna- perquè hi ha una cosa que es diu força de gravetat i aquesta empeny tots els objectes avall sobre la superfície de la terra.

dimecres, 12 d’agost de 2015

lo que ni es ni no es crea lo que es

escriu Juan Arnau:
"En la cábala la combinación de letras (como la de moléculas en una probeta o la de partículas en un acelerador) engendra realidad, no la refleja o representa. La realidad buscada por la mística hebrea no sólo es una realidad desconocida, sino que en términos estrictos no existe y será creada por medio de la permutación y el silabeo de las letras. Lo que ni es ni no es crea lo que es. No estamos lejos de la tecnología."


dilluns, 10 d’agost de 2015

tinc tantes coses per escriure encara
i a fora fa sol, el mar, la sorra,
i a dins és tot blanc i buit
sobre la taula: llibres.

fa dies que m'obligo a pensar en l'ombra i en la bellesa i en la delicadesa i en la fragilitat i en tot allò que és efímer i que se'n va,
com tu,
com jo,
com els lladrucs del gos que borda al pis de sota i ressonen per tot el canal just ara que, si no fos per ell, hi hauria un silenci absolut. odio aquest gos, l'odio profundament. les flors que ell va veure eren roses, vermelles, blanques. feia sol. la festa va passar de pressa. no he de parlar dels pètals que van caure a terra i que van ser escombrats i llençats vés a saber on. no. no he de parlar, tampoc, dels plàstics blaus que posaven sobre la gespa i al damunt dels quals hi col·locaven els seus cossos orientals i les ampolles de sake. he de parlar del moment, que ve i que fuig, que neix i mor, però no he de dir que tu hi eres i ara ja no. vas obrir calaixos que eren plens d'arbres pintats d'un color igual que el cel d'avui. els nostres cossos són plens d'aigua com la casa que ara deixes, passa el temps i passes tu, com jo i com els lladrucs aguts del gos maleït. i ara on ets? on ets ara, quan tot ho deixes, i la brisa em mou els cabells i et mou a tu damunt la pàgina blanca encara buida i se t'emporta lluny.


if i could invent words, i would invent the word "outsun", which would be the name of the view of the sun seen from indoors.

there are still many things to be written.

memories of you come to this inside of white emptiness
sunlight outside.
red, pink, white.
a too short party for such a long-wave contemplation.

et penso, Hanami, des d'aquest buit tan blanc,
tan ple dels records d'un exterior assolellat, de la teva forma gravada per l'ombra i de l'instant de vida de tot allò que és efímer, i que se'n va, com tu, com jo, mentre busco la paraula que et descrigui;

et penso, Hanami, des d'aquest buit silenciós,
tan ple dels records d'un moment, vermell, rosa, blanc, que ve i que fuig i no neix, ni mor, i que per sempre et porta.

desapareixes i un esperat aleteig, després, et torna sense que hi siguis.
contemples com tot se'n va i ja no hi ets.
passa el temps i passes tu, com jo, i passa el mot estrany que volia tocar-te, convertir-se en reflex de tu, que fa tard i es desfà insonor. i passa el traç dubtós que volia marcar-te, ser tu, però tremola i s'adorm en un formigueig sense repòs.

i ara,
on ets ara?
on ets ara, quan tot ho deixes i el primer alè d'estiu em mou els cabells i et mou a tu damunt la pàgina blanca encara buida i se't emporta lluny.

dilluns, 3 d’agost de 2015

Malén Denis

"te googleé para sentirte cerca"

(neolove i, si riem, diu la Trini, es porque nos identificamos en ella)

"en la pausa a mi dedicado esfuerzo
a ser más oscura para interesarte
miro la única oficina que hay en la cuadra
y qué están haciendo en este momento
intento descifrar de qué trabajan
cómo usan el tiempo"