diumenge, 14 de setembre de 2014

és allà on pateix més


un camió de pi que sobra
tot és moll a parir
i entre l'espasa i tu
un ganivet i jo.
a estones, una veu:
"anna, encara no has mort prou"

-if you don't want to drown, be an ocean.-

·

i a banda d'això, ahir vam anar a vic, que recitaven l'irene i un tal jaume i en víctor hi deia quatre coses. i nosaltres, fidels a tots, més mortes que mai, els vam escoltar sense veure res. aquest en jaume va recitar un poema entre molts altres que es diu 'les vaques'. i ho va pronunciar tot amb un accent molt d'allà i una veu greu i no li vaig veure ni la cara. però vaig pensar que a mi m'agrada ser d'allà i ser-hi, tot i la boira i la soledat. i que ja he sentit gent amb aquest accent, ja he sentit algú amb veu similar, to indiferent, poc expressiu. tot és molt negre, jo també ho penso, i aquest tal jaume, que va dir:

les vaques

si de cop mires pels ulls
i mires lluny enllà de casa
i veus la plana, els pirineus
i allà dalt, just al davant,

l'església aquesta que està sola,
tanca'ls de cop, amaga-ho tot,
veuràs la plana, els pirineus
i davant teu, l'església, sola,

i les vaques que van fent,
que si passes fan que et miren
i diuen "què?" i tu "doncs mira"
(ajups el cap, elles les banyes);

i, els vedells, que tant els carda,
ho tenen fet, que ni xumar,
res no se'n va, res no s'acaba,
que avui fa vent, també per dins,

i va durant això de viure.





Sputnik

en Marshall McLuhan diu que quan es va llançar l'Sputnik, una professora va demanar als seus alumnes de segon curs que escrivissin algun...