dimecres, 12 de febrer de 2014

L'atmosfera, la perspectiva i la interpretació del codi - el món tot de cop


Parlàvem amb en Dani que sembla que la vida no és tota de cop però el món, sí. Que l'espai sí que hi és sempre, encara que estigui en constant transformació perquè l'univers s'està expandint i les partícules estan cada vegada més separades, encara que passi això, dic, l'espai és sempre tot de cop. La cosa està en com nosaltres percebem aquest espai i tot el què hi passa. El què hi passa no és de cop, és consecutiu, perquè existeix el temps. Si el temps no existís, tot passaria de cop, com l'espai, que sembla que sigui tot de cop. Però la manera que tenim d'entendre aquest espai i la vida en general és de forma consecutiva. Tot en nosaltres funciona de forma consecutiva. Tots els estímuls els hem de processar i no podem processar de cop totes les coses.
No sé si m'explico.
Sembla que la nostra percepció necessita que tallem les figures del món a trossets petits i els hi fem entrar, un per un, a través d'un embut. De fet, algun dia algú ens va explicar que la perspectiva i l'atmosfera funcionen per anar descobrint el món de forma consecutiva. Si no existís la perspectiva, per exemple, tots els objectes del món, estiguessin a la distància que fos, els veuríem de cop perquè la seva naturalesa és ser tots de cop. Però la perspectiva és una condició que actua sobre aquests objectes i ajuda a la nostra ment a sentir que el món està una mica ordenat. Potser, si no hi hagués perspectiva, no veuríem el cel perquè estaria cobert de totes les formes i figures del món. L'atmosfera té un paper similar, que és el de desenfocar, mig esvair, allò que es troba a més distància. Si no fos per l'atmosfera, veuríem amb total nitidesa allò que més lluny es troba, el nostra cervell ho hauria de processar i potser seríem una mica més lents perquè hauríem d'assimilar informació que tampoc ens importaria massa. És com en els videojocs o en les realitats virtuals, que aquells espais que l'usuari no està veient o amb els que no està interactuant, encara que li sigui possible arribar-hi, mentre no hi sigui, no s'han generat. Són realitats en potència. Poden passar, poden generar-se, quan l'usuari hi arribi, però mentre no hi arribi l'ordinador no els generarà per estalviar informació. Es nota que els ordinadors els han creat els humans perquè funcionen igual que la ment humana. Per a mi, ara que estic al taller davant l'ordinador, han desaparegut la cuina, la meva habitació i la paret que tinc al meu darrere. Existeixen, clar que sí, però pel meu cervell són espais reals en potència. La virtualitat ha existit sempre.
També dèiem amb en Dani que el mateix passa amb el llenguatge. Que no és tot de cop. Persones com jo, que sovint tenim mandra de parlar, a vegades desitgem que existeixi algun dia alguna màquina que permeti treure el pensament tot de cop. I expressar-lo tot de cop. Aquesta màquina potser és el llibre, que com a objecte és tot de cop. El problema és que el lector no el percep tot de cop. El contingut del llibre es genera en la ment del lector de forma consecutiva perquè no li pot entrar al cervell tot de cop. És com el codi digital essent interpretat pel software i generant l'element que sigui que ha de generar quan interpreta aquell codi. Potser el codi hi ha estat sempre, perquè els humans sempre hem necessitat tallar les coses a trossets per poder-nos-les menjar i assimilar-ne tots els nutrients.



"A la pregunta de qué es un libro, respondo como lo he hecho desde hace ya tiempo: creo que el libro es ante todo una tecnología de la memoria cuyo contenido cultural puede ser leído, oído o palpado debido a su presentación impresa o electrónica en forma compaginada. Según Ernest C. Richardson, un libro es cualquier registro de pensamiento en palabras. Aquí de nuevo no interesa ni el tamaño, ni la forma, ni el material; incluso una única palabra puede ser un libro y ese libro toda una biblioteca.
El libro es un instrumento perfeccionado por la evolución cognitiva-adaptativa, como resolución de la profunda necesidad social explícita de plasmar una guía más duradera en la supervivencia de la transmisión de corrientes de ideas, datos o narrativas. El libro reafirma el lazo de identidad que proporciona el lenguaje y es un producto de a cooperación asociativa; igualmente ha contribuido a ser la base fundamental de una industria próspera en la que participan lectores, autores, editores, agentes, impresores, correctores.
Elizabeth Eisenstein ha mencionado tres de los efectos más notables de la imprenta: el empuje de la revolución científica, la Reforma protestante y el redescubrimiento de los clásicos en la Italia del Renacimiento. Pero hay más: el poder del libro se ha manifestado en la creación de obras que se hicieron sagradas desde sus tiempos manuscritos: en la Torá y el Talmud (judaísmo), la Biblia (cristianismo), el Corán (islamismo), los Vedas (hinduísmo) se sustentan nada menos que las creencias devotas de cuatro mil millones de personas. Esto sin contar la influencia prodigiosa de las Analectas de Confucio o el Dào Dé Jing de Lao-Tsé en los países asiáticos.
(...)
Han sido tres revoluciones las que han modificado a la humanidad y cada una tiene que ver con el libro: el paso de lo oral a lo escrito, el paso de lo escrito a lo impreso y el paso de lo impreso a lo digital."

F. Báez

Sputnik

en Marshall McLuhan diu que quan es va llançar l'Sputnik, una professora va demanar als seus alumnes de segon curs que escrivissin algun...