dimecres, 7 d’agost de 2013

Victor Benoit o la recerca de la filosofia perduda

Al llibre "Le Maitre ignorant" de Jacques Rancière hi apareix una cita, molt al principi, és segurament la primera cita del llibre, i és la següent:

Félix et Victor Ratier, "Enseignement universel. Emancipation intellectuelle", Journal de Philosophie panécastique, 1838, p.155

En buscar informació a Google sobre aquests autors una es troba en que s'ha fet un loop d'informació i la recerca remet sols a la mateixa cita de Rancière. No hi ha més informació. El Journal de philosophie panécastique no existeix en els arxius de Google, tampoc ho fa cap mena de definició sobre aquesta philosophie panécastique. En buscar Félix i Victor Ratier tampoc surt res.

Es va inventar Rancière la cita?
Importaria que ho hagués fet? Canviaria gaire les coses? I si l'anècdota de Joseph Jacotot en tota la seva totalitat fos una ficció? I per tant Rancière es va haver d'inventar una cita que fes referència a un document de l'època de Jacotot i que parlés del mètode d'ensenyament-universal, sols per donar veracitat a la seva ficció.
Importaria?
No és ja en la ment dels lectors l'anècdota de Jacotot una ficció? No són ja imatges totes aquelles paraules?

El misteri segueix perquè no és només aquesta cita la que desapareix degut a la manca d'informació sobre ella a internet sinó que, a més, tampoc hi ha cap mena de referència a la suposada edició bilingüe de "Les aventures de Télémaque", de Fénelon, en Francès i Holandès que teòricament, segons Rancière, es va publicar a principis del segle XIX i Jacotot la va fer servir com a material per la tasca que va demanar als seus alumnes.

En definitiva, no és només un document el que no existeix en la dimensió virtual. En són dos.

En trobar-se amb tot això una s'obsessiona. Una escriu a antiquaris de Bèlgica, a l'universitat de Lovaina (on suposem que Jacotot va treballar), a biblioteques belgues i franceses; demanant l'edició bilingüe de Fénelon i ningú en té ni idea.
Una busca a tots els catàlegs de biblioteques franceses i belgues, una escriu al traductor a l'espanyol de Jacques Rancière, el generós senyor Ariel Dilon; demanant sobre la cita de Félix i Victor Ratier i ningú en té ni idea.

Dilon, encuriosit per la meva investigació, s'hi ha breument unit i ha trobat en el Dictionnaire de Pseudonymes de Georges D'Helly, publicat el 1869, que Félix i Victor Ratier existien. Que eren germans. Francesos. Félix era metge i el nom real de Victor era Victor Benoit i va dirigir una publicació francesa satírica dedicada a les Belles Arts i altres temes d'humanitats durant dos anys.




Buscant realment poc sobre Victor Benoit una troba que aquest va obrir una joieria a la Rue d'Emile Zola de Lyon. Actualment aquesta joieria encara existeix. Ja no és ben bé una joieria, és una botiga d'objectes de disseny i es diu Benoit-Guyot, tenen diferents establiments repartits per França però la de la Rue d'Emile Zola de Lyon encara es manté. A l'apartat d'història del web del negoci el propietari explica com un dels seus avantpassats és Victor Benoit.

Hem d'anar a Lyon.
O potser no. Perquè ara resulta que Benoit és un cognom famosíssim a França i pot ser que n'hi hagi milers. I a més, el nom real no era Benoit, era Ratier. Es deia Victor Ratier i sols s'anomenava Victor Benoit quan volia utilitzar un pseudònim per escriure en la seva revista satírica "La Silhouette".
Així que oblidem-nos de Lyon i oblidem-nos de la joieria. Seguim buscant a Victor Ratier i la filosofia perduda.

Sputnik

en Marshall McLuhan diu que quan es va llançar l'Sputnik, una professora va demanar als seus alumnes de segon curs que escrivissin algun...