divendres, 30 d’agost de 2013

no, I wouldn't

mai hi ha temps suficient per a absolutament res

aquells que tenen l'anglès com a la seva llengua materna tenen la capacitat de queixar-se semblant ben educats. l'idioma els permet donar quatre-centes mil voltes al voltant del nucli d'allò que volen dir, un nucli que es converteix en la seva víctima i com un gat, després de rodejar-lo i observar-lo, esperen pacientment el moment perfecte i XAS! l'hi salten al damunt, amb una caiguda perfecta sobre les 4 potes, sense perdre-hi cap de les seves 7 vides. 
els anglesos són com gats perquè l'idoma els ho permet. 
una felina britànica amb un somriure a la cara em va dir que they have a polite way to be rude.

en Sergi i jo tindrem dos gats: en Fellini i en Pedro.
i els hi parlarem en anglès, que és la llengua més apropiada per a uns éssers com ells.

dissabte, 24 d’agost de 2013

animal

divendres, 23 d’agost de 2013

dimecres, 21 d’agost de 2013

summer underwater





we don't want to call it love, let's call it swimming.

diumenge, 18 d’agost de 2013

(Literalment) a 10 mans

We will love each other

dilluns, 12 d’agost de 2013

avalanche




join us on our avalanche

diumenge, 11 d’agost de 2013

still



fem veure que surem
però no.
si deixem de fer tensió les nostres cames s'enfonsen després el nostre tors i l'únic que queda sobre l'aigua si no fas res és el teu cap de peix globus inflat no d'idees però d'aire
-ets horrible

fent una essa eterna deixa anar tot el que et queda i caus.
la pressió apreta el teu crani que amb instint et diu
deixa el diòxid per les plantes,
deixa l'espai i el temps pels que de veritat saben flotar
-cabells, cadàvers de mosca i fulles.



still as the night.

divendres, 9 d’agost de 2013

Together -we

"In this instance my contribution takes the form of writing, yours, reading, and together we can begin to think about the spatiality of discussion and the place of formality in speaking. In thinking about space and form, we are not far from thinking about art."

Joseph Fletcher, "Idioglossia. An art writing glossary"


dimecres, 7 d’agost de 2013

Victor Benoit o la recerca de la filosofia perduda

Al llibre "Le Maitre ignorant" de Jacques Rancière hi apareix una cita, molt al principi, és segurament la primera cita del llibre, i és la següent:

Félix et Victor Ratier, "Enseignement universel. Emancipation intellectuelle", Journal de Philosophie panécastique, 1838, p.155

En buscar informació a Google sobre aquests autors una es troba en que s'ha fet un loop d'informació i la recerca remet sols a la mateixa cita de Rancière. No hi ha més informació. El Journal de philosophie panécastique no existeix en els arxius de Google, tampoc ho fa cap mena de definició sobre aquesta philosophie panécastique. En buscar Félix i Victor Ratier tampoc surt res.

Es va inventar Rancière la cita?
Importaria que ho hagués fet? Canviaria gaire les coses? I si l'anècdota de Joseph Jacotot en tota la seva totalitat fos una ficció? I per tant Rancière es va haver d'inventar una cita que fes referència a un document de l'època de Jacotot i que parlés del mètode d'ensenyament-universal, sols per donar veracitat a la seva ficció.
Importaria?
No és ja en la ment dels lectors l'anècdota de Jacotot una ficció? No són ja imatges totes aquelles paraules?

El misteri segueix perquè no és només aquesta cita la que desapareix degut a la manca d'informació sobre ella a internet sinó que, a més, tampoc hi ha cap mena de referència a la suposada edició bilingüe de "Les aventures de Télémaque", de Fénelon, en Francès i Holandès que teòricament, segons Rancière, es va publicar a principis del segle XIX i Jacotot la va fer servir com a material per la tasca que va demanar als seus alumnes.

En definitiva, no és només un document el que no existeix en la dimensió virtual. En són dos.

En trobar-se amb tot això una s'obsessiona. Una escriu a antiquaris de Bèlgica, a l'universitat de Lovaina (on suposem que Jacotot va treballar), a biblioteques belgues i franceses; demanant l'edició bilingüe de Fénelon i ningú en té ni idea.
Una busca a tots els catàlegs de biblioteques franceses i belgues, una escriu al traductor a l'espanyol de Jacques Rancière, el generós senyor Ariel Dilon; demanant sobre la cita de Félix i Victor Ratier i ningú en té ni idea.

Dilon, encuriosit per la meva investigació, s'hi ha breument unit i ha trobat en el Dictionnaire de Pseudonymes de Georges D'Helly, publicat el 1869, que Félix i Victor Ratier existien. Que eren germans. Francesos. Félix era metge i el nom real de Victor era Victor Benoit i va dirigir una publicació francesa satírica dedicada a les Belles Arts i altres temes d'humanitats durant dos anys.




Buscant realment poc sobre Victor Benoit una troba que aquest va obrir una joieria a la Rue d'Emile Zola de Lyon. Actualment aquesta joieria encara existeix. Ja no és ben bé una joieria, és una botiga d'objectes de disseny i es diu Benoit-Guyot, tenen diferents establiments repartits per França però la de la Rue d'Emile Zola de Lyon encara es manté. A l'apartat d'història del web del negoci el propietari explica com un dels seus avantpassats és Victor Benoit.

Hem d'anar a Lyon.
O potser no. Perquè ara resulta que Benoit és un cognom famosíssim a França i pot ser que n'hi hagi milers. I a més, el nom real no era Benoit, era Ratier. Es deia Victor Ratier i sols s'anomenava Victor Benoit quan volia utilitzar un pseudònim per escriure en la seva revista satírica "La Silhouette".
Així que oblidem-nos de Lyon i oblidem-nos de la joieria. Seguim buscant a Victor Ratier i la filosofia perduda.

dissabte, 3 d’agost de 2013

Si no ens entenem, no podem tenir mals entesos. Perquè si el fet d'entendre'ns no hi ha estat, no podem haver-lo fet malament.


Quietly

En el càlcul mental de tantes operacions matemàtiques per trobar el resultat més adient -que no, que mai, el correcte- de les possibilitats realment possibles que existeixen, perdo, de sobte, la meva ment. Crec que el meu subjecte és el·líptic ja a aquestes altures. Eyes wide shut. I m'aventuro a dir que ni a la serralada de l'Himalaia senten, segurament, l'eternitat sobrevalorada de la que parla la gent quan ens referim a un Rothko. En el que jo, perdoneu que us ho digui, sols hi llegeixo l'interès del govern neoliberal nord-americà dels anys cinquanta per eliminar tot art figuratiu que pugui fer pensar en el socialisme i en la revolució. Ni m'emociona tant que em fa plorar, ni em costa respirar. Sols hi veig diners, poder i repressió.

I si intento seguir amb el càlcul un cop he assumit que el meu subjecte és el·líptic, trobo que el títol de l'eternitat i un dia no podria ser més apropiat. Una contradicció en sí mateix. L'eternitat no accepta el temps. El temps no pot tenir res a veure amb l'eternitat. L'eternitat no és una mesura perquè no es pot representar. Dir l'eternitat i un dia és posar dos noms oposats l'un al costat de l'altre entrellaçats per una conjunció i per tant situats en la mateixa dimensió d'existència. La nostra ment no ho pot entendre. És com dir el no-res i una cosa.
No.
Ho sento.
És com dir el meu estímul i la teva resposta. Són coses que no poden existir en la mateixa dimensió. En una altra vida potser. En un altre món que ni tan sols podem imaginar-nos. 
Però el llenguatge té aquest poder del virtual que fa possible dir coses que ni tan sols podem comprendre. I crec, de veritat, que en la situació d'estranyes circumstàncies i clares contradiccions que vivim, n'hauríem de fer més ús. Només per salvar-nos. I no seria covard, ho prometo. Seria sincer.

Quan el meu subjecte és el·líptic, la segona persona del singular és, sens dubte, la línia que ratlla la circumferència just abans de començar la frase en un exercici d'anàlisi gramatical i sintàctic, si l'alumne ho sap fer bé.

Call it love
Or call it murder.

divendres, 2 d’agost de 2013

camoflague

"In an interview between the artist (Ryan Gander) and Stuart Bailey, published in their collaborative book on Gander’s work Appendix (2003), Bailey observes that when Gander commissioned the designer John Morgan to create a poster for the artist’s lecture ‘On Camouflage’ in 2001, Gander and Morgan ‘both independently spelt “camoflague” wrong throughout the project, so the word was camoflagued too’.2 (The misspelling of the word in the transcript and its correct usage everywhere else in the interview makes the printed quote doubly perplexing. Or should that be ‘camouflaged’?) "



dijous, 1 d’agost de 2013

John Cooper Clarke

‘To convey one’s mood / In seventeen syllables / Is very diffic.’