dimecres, 29 de maig de 2013

No és avui, és 24 d'Octubre de 2012 - Hi ha coses que hem d'evitar oblidar.


Palma, aquella nit anàvem tu i jo per Barcelona (que en realitat era Vic, però dèiem que estàvem a Bcn) perquè havíem quedat amb en Daniel Ghedina, alies Noorki. I en el nostre camí cap allà on havíem quedat ens trobàvem en Job tot nerviós i preocupat perquè deia que necessitava que l'ajudéssim, que estava buscant una escola pels seus fills més petits. Volia una escola on els nens anessin per les aules a la deriva (!!!) i que quan es trobessin amb un altre company compartissin alguna cosa, i així aprendrien molt. I tu deies que d'això se'n diu teràpia gestalt i que coneixies una escola molt bona on els nens treballen així.
De camí cap a l'escola aquesta, que a més es deia Nodos, en Job ens demanava si tu i jo volem ser escriptores i novel·listes (les dues coses). I nosaltres: "No". I ell ens anava apretant per aquí i ens acabava ensenyant un vídeo d'una dona escriptora en una conferència. Era molt bo perquè en Job aquí ens deia: "Vosaltres podeu ser tan bones com aquesta escriptora i novel·lista, que és molt bona, però només heu d'intentar que no us passi el que li ha passat a ella, i és que fa anys que ha de deixar d'escriure i de parlar, i no ho fa! Mireu, mireu com xerra!".

Val a dir que el vídeo ens l'ensenyava en una de les aules de la universitat, a la que no sé com arribàvem, però bé... Després del vídeo tornàvem a ser a Vic (fèiem com si fos Barcelona) i... aquí venia el millor!!! I és que vèiem una dona, així de lluny, que travessava els carrers com una boja i anava cridant com si fos una ràdio! El què cridava eren les notícies que acabaven de dir a la ràdio. Ella se les aprenia i les cridava molt alt pel carrer. Mentre cridava, caminava sobre unes xancletes molt grosses per poder lliscar més sobre el terra! Era com si esquiés! I anava dient "no sé què, la gran Via, un col·lapse de mitja hora, retencions a la ronda de dalt..." i en veure-ho rèiem moltíssim. Al cap d'una estona, aquesta dona saltava i s'enfilava al seient d'una bici que fins al moment havia estat al mig del carrer aturada, i uns gossos començaven a estirar la bici com si fos un trineu, i mentrestant ella es posava uns cascos i escoltava la ràdio una estona més per aprendre-se'n una nova part.



Sputnik

en Marshall McLuhan diu que quan es va llançar l'Sputnik, una professora va demanar als seus alumnes de segon curs que escrivissin algun...