divendres, 31 de maig de 2013

Hazard

lis le livre et suis-me
returne-toi et suis-me

dimecres, 29 de maig de 2013

construcció escènica









Practicar l'estilització poètica amb l'objectiu de fer evident la distància irreconciliable entre la construcció escènica i el seu contingut referencial.

No és avui, és 24 d'Octubre de 2012 - Hi ha coses que hem d'evitar oblidar.


Palma, aquella nit anàvem tu i jo per Barcelona (que en realitat era Vic, però dèiem que estàvem a Bcn) perquè havíem quedat amb en Daniel Ghedina, alies Noorki. I en el nostre camí cap allà on havíem quedat ens trobàvem en Job tot nerviós i preocupat perquè deia que necessitava que l'ajudéssim, que estava buscant una escola pels seus fills més petits. Volia una escola on els nens anessin per les aules a la deriva (!!!) i que quan es trobessin amb un altre company compartissin alguna cosa, i així aprendrien molt. I tu deies que d'això se'n diu teràpia gestalt i que coneixies una escola molt bona on els nens treballen així.
De camí cap a l'escola aquesta, que a més es deia Nodos, en Job ens demanava si tu i jo volem ser escriptores i novel·listes (les dues coses). I nosaltres: "No". I ell ens anava apretant per aquí i ens acabava ensenyant un vídeo d'una dona escriptora en una conferència. Era molt bo perquè en Job aquí ens deia: "Vosaltres podeu ser tan bones com aquesta escriptora i novel·lista, que és molt bona, però només heu d'intentar que no us passi el que li ha passat a ella, i és que fa anys que ha de deixar d'escriure i de parlar, i no ho fa! Mireu, mireu com xerra!".

Val a dir que el vídeo ens l'ensenyava en una de les aules de la universitat, a la que no sé com arribàvem, però bé... Després del vídeo tornàvem a ser a Vic (fèiem com si fos Barcelona) i... aquí venia el millor!!! I és que vèiem una dona, així de lluny, que travessava els carrers com una boja i anava cridant com si fos una ràdio! El què cridava eren les notícies que acabaven de dir a la ràdio. Ella se les aprenia i les cridava molt alt pel carrer. Mentre cridava, caminava sobre unes xancletes molt grosses per poder lliscar més sobre el terra! Era com si esquiés! I anava dient "no sé què, la gran Via, un col·lapse de mitja hora, retencions a la ronda de dalt..." i en veure-ho rèiem moltíssim. Al cap d'una estona, aquesta dona saltava i s'enfilava al seient d'una bici que fins al moment havia estat al mig del carrer aturada, i uns gossos començaven a estirar la bici com si fos un trineu, i mentrestant ella es posava uns cascos i escoltava la ràdio una estona més per aprendre-se'n una nova part.



dimarts, 28 de maig de 2013

POST VERBAL

dijous, 9 de maig de 2013

Manuel de Pedrolo

Gràcies, Víctor.

Cap a la consecució d'un text A

1

"irrompre porta tancar repenjar carceller geperut jutge escrivent fiscal defensor capellà avançar renglera indi cella estret curt asseure catre tamboret tres pota aspecte fràgil dur mà cartera ple paper silenci obrir genoll veure quatre mascle femella edat canònic abillar rigorosament negre dona vestir faldilla gris brusa taronja cordar coll fermall or avenir puny camisa botó sotana llarg arrossegar terra xop escopinada tísic tossir retruc interior esquerda pit mocar drap herba recuperar cadàver mare jeure bagul fusta sec serrar clavar casa passivament permetre dignatari eclesiàstic rentar peu aigua cubell alumini enretirar llit aprofitar mirar cama raquític pelut tort cos gerontomòrfic vint-i-tres any sexe presentar síndrome clau torçar fitar ull fascinar somriure llavi fer mal repugnar nuesa passejar tarda sis vuit corredor pati dependència recórrer pes braç guardià clenxinar uniforme impecable bufetada donar advocar ofici venir tenir extremitat humit regalimar palangana levita empènyer paret petar closca espès esberlar neu-"


Cap a la consecució d'un text B

1

"Han (irromput) per la (porta) sempre (tancada) contra la qual es (repenja) el (carceller geperut) mentre ells el (jutge) l'(escrivent) el (fiscal) el (defensor) i el (capellà avancen) en (renglera índia) per la (cel·la estreta) i (curta) i s'(asseuen) davant del (catre) als (tamborets) de (tres potes) i d'(aspecte fràgil) que (duen) a les (mans) amb les (carteres plenes) de (papers) que tot seguit en (silenci obren) sobre els (genolls veig quatre mascles) i una (femella) d'(edat canòniga abilitats rigorosament) de (negre) llevat de la (dona) que (vesteix) una (faldilla grisa) i una (brusa taronja cordada) dalt arran de (coll) amb un (fermall) d'(or) que s'(avé) amb els (punys) de les (camises) i els (botons) de la (sotana) tan (llarga) que s'(arrossega) pel (terra xop) d'(escopinades) de (tísic tusso) amb un (retruc interior) que m'(esquerda) el (pit) em (moco) amb el (drap) d'(herbes recuperat) del (cadàver) de la"


2

"Han          per la       sempre         contra la qual es         el                    mentre  ells el       l'          el        el          i el                 en                per la                i       i s'        davant del       als           de            i d'               que      a les      amb les                 de        que tot seguit en               sobre els                            i una         d'                                     de       llevat de la      que         una                i una                       dalt arran de      amb un         d'   que s'    amb els       de les         i els        de la        tan        que s'          pel           d'             de             amb un       que m'         el     em      amb el      d'                 del          de la..."

Text/Càncer

dijous, 2 de maig de 2013

Ernest Hemingway

"A writer's problem does not change. He himself changes, but his problem remains the same. It is always how to write truly and having found what is true, to project it in such a way that it becomes a part of the experience of the person who read it."