dilluns, 15 d’abril de 2013

A vegades el sarcasme se m'en va de les mans i no puc controlar-ho

No sé si es deu al context de crisi de tot que estem vivint. Jo em pensava que sí, però algú em va dir que no i ara continuo convençuda que sí però tenint en compte que hi ha gent que diu que no i preguntant-me què hauria de ser, doncs, si no són les conseqüències d’aquella ‘ligera desaceleración’, allò que empeny a la gent a fer exposicions a casa seva. I m’ho pregunto com si no pogués ser que hi hagués gent que exposés a casa seva per fer honor als seus avantpassats, per mostrar el seu pis de 35m2 o sols per poder-ho explicar als seus fills, perquè –ho hem de reconèixer- cap d’aquestes opcions podria ser acceptada per les nostres consciències insanes: ara les coses només passen per culpa de ‘los buenos fundamentos de la economía española’.
De fet, he oblidat per què passaven les coses abans.

És cert que desconec els motius que van portar a l’Alberto i la Sinnead de Halfhouse a començar a programar exposicions a casa seva, per parlar només d’un cas que crec que serveix perfectament d’antecedent del que està passant ara. No sé si quan van començar a fer-ho també era a causa de l’estat obtús i alhora caduc en el que es trobaven les institucions en aquell moment, perquè no sé ni si en aquell moment les institucions ja apuntaven maneres. Jo era una adolescent d’un poble de la plana de Vic i jugava a bàsquet amb les amigues a la plaça de davant de casa. El que sí que tinc clar és que tant de bò poguéssim dir ara que les institucions només es troben en un estat obtús i caduc, tant de bò poguéssim fer un zp d’aquesta embargadura i quedar-nos tan amples. Però resulta que les institucions estan al borde de un suicidio. De fet, es suïcidarien si poguessin, de fet, estan negociant amb Korea del Nord perquè les apunti a elles, en comptes d’apuntar als germans del sud, i així puguin morir en pau d’una vegada i tornar a néixer ja no en forma humana, sinó en forma de tomaquera perquè en la seva anterior vida s’han portat molt malament i ara els hi toca patir una condició molt humil, sí, però totalment respectable. Com a mínim molt més respectable que l’actual.

Sputnik

en Marshall McLuhan diu que quan es va llançar l'Sputnik, una professora va demanar als seus alumnes de segon curs que escrivissin algun...