divendres, 31 de desembre de 2010

el meu gos

avui el meu gos s'ha escapat. ha estat aquest matí, a les 8.
no sabem on ha anat, però ha tornat molt brut.
és estrany que hagi fet això perquè ja és grandet i ja sap que no ha de fer aquestes coses, que llavors ens espantem i passem una mala estona.
jo crec que ho ha fet perquè així, amb l'excusa, el rentem ben net amb el xampú per gossos que fa pudor de xiclet ( no entenc la relació: gossos-xiclet, però bé ,això és un altre tema) i ell també tindrà una bona entrada d'any.
bé, potser no serà una bona entrada d'any, amb els petards i totes aquestes coses que li fan por, però almenys ell anirà net.
això només ens diu, que els tontos som nosaltres, per fer xampús amb pudor de xiclet.
és que no vegis la pudor que fa aquell xampú, és horrorós.


pobret, que és maco, en nico.

dijous, 23 de desembre de 2010

limbo

I have been two times one child.

dilluns, 20 de desembre de 2010

erosions

un dia una onada afoga més matèria del compte i l'aire descobreix un vidre de qualsevol color, el que tu vulguis, que en algún moment va ser erosionat i ara no és més que un sediment. 
un sediment que tu, quan eres més petit ( més que ara), vas descobrir i vas guardar. 
i ara resta allà, descansa tranquil, sobre el moble del menjador.
els dissabtes, la mare, n'hi treu la pols i tu ja pocs cops hi penses.
no per això deixes de ser petit, però ja no ho ets tan.
una llàstima, la veritat. a mi també em passa.
de la mateixa manera, sovint hi ha subjectes que el temps erosiona , desplaça i durant temps dormen essent sediments ( no més - no menys).
i un dia el mateix temps que els va erosionar, els descobreix i els descobreixes.

tot plegat no em diu res més que
l'afirmació següent:
i és que resulta que ni A és tant ni B tan poc.
i que la vida ens erosiona.
a mi , 
a tu
i a tots.


i erosiona totes les coses.

dijous, 9 de desembre de 2010

avui plouen NO del cel i cada un pesa com 400 pedres llançades amb males intencions.
potser avui no però si no avui 
quan
interrogació.

sehr geeherter , no fa sols que inundin sales, ni empresona banyistes,  ni reparteix meques.
només mira i s'adona que aquest temporal està durant massa.
i el temps passa i 

si no fa res,

l'univers s'expandeix, i cada cop tot restarà més lluny.

diumenge, 28 de novembre de 2010

uf


escollir sempre significa descartar.

m'agrada que la meva existència sigui coexistir amb tot allò que no sóc jo perquè això vol dir que la meva existència és el meu coexistir amb tu. 
aleshores queden anul·lades totes aquelles afirmacions semblants al "res existeix perquè tot és producte del nostre pensament".
així, queda anul·lat que tu ets un producte del meu pensament i, per tant, una part de mi. 
i s'afirma que tu coexisteixes amb mi.

la veritat és que és molt millor així, perquè si coexisteixes amb mi , formes part de mi d'una manera molt més real, ja que compartim dimensions de la mateixa realitat. i això és molt bonic.

diumenge, 21 de novembre de 2010

em fan mal els ulls
com quan el meu pare clava un ganivet entre els ulls d'un pop.

o com els dels calamars morts a la cuina.
bé, potser tampoc tant.

diumenge, 14 de novembre de 2010

espàrrecs

me sich un petit peu angry.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

al final

mira, al final sempre ens penedim de no haver aprofitat les oportunitats , 
d'haver tingut por  i d'haver esperat massa. i a la Vall d'Aran hi fa massa fred per algú tan salat...


dimecres, 22 de setembre de 2010

Paint

dissabte ve(ge) .
al principi, tot era en b/n. el paint funcionava amb escala de grisos. de 0 a 256 variacions tonals de negre fins a blanc.
i era guai.
i ara no tenim prous ordinadors per tots els de la classe, però el paint funciona amb colors.
els ocells dels meus veïns.

diumenge, 19 de setembre de 2010

tot es queda entre astronautes



I need some sleep, time to put the old horse down.
Jean Baudrillard, la hiperrealitat i la mort de l'astronauta.

dimarts, 14 de setembre de 2010

coneixement social

 a mi no em decepciona, sinó més aviat el contrari, saber que tenim  motivadors de la nostra producció tant a l'abast.
i les obres de Kiki Smith són genials! ..




Al llarg de la nostra vida vivim en múltiples realitats. Alguns en són més conscients que altres,
però d’alguna manera gairebé innata els humans sabem fragmentar-nos , i així adaptar-nos a cadascuna  de les realitats que se’ns presenta.

Hi ha una realitat molt fàcil de reconèixer que és la de la vida quotidiana i que està dotada d’una sèrie de característiques que la fan ser la realitat per excel•lència, anomenada Paramount reality o realitat social. Cal tenir en compte que no només hi ha una realitat social, si no que cada subjecte viu la seva realitat social, acompanyat d’altres subjectes que la comparteixen amb ell però no en la seva totalitat.

Amb el temps, s’ acumulen tota una sèrie de coneixements ,nascuts de l’experiència individual
i col•lectiva, que es distribueixen sobre la realitat social. Entre subjectes compartim aquests
 coneixements que són allò que podríem acabar anomenant cultura. El llenguatge és allò que ens  permet portar a terme aquesta transmissió de coneixements.

dilluns, 13 de setembre de 2010

vagabundi

Daniel Baltzer i Roma

dimecres, 1 de setembre de 2010

Portbou

Disculpi, gentil donzella, és que no s'ha adonat mai de la malaltissa aparença que presenten les figuretes de massapà?

La instal·lació escultòrica és de Joaquín Jara.

divendres, 20 d’agost de 2010

Rescued Rhododendrons

Definitivament, en Simon Starling ( el senyor que apareix damunt d'aquestes línies... el que s'amaga darrere la cabanya, no , eh... el de davant) és un home interessant. Però les seves accions encara més.
Rescued Rhododendrons va ser una acció realitzada l'any 2000. 
Els Rhododendrons són unes plantes de nom impronunciable que provenen del sud d'Espanya.Un botànic suec les va implantar a Anglaterra l'any 1763 i el senyor Simon Starling va decidir ,al 2000, agafar tres plantes d'aquesta espècie que es trobaven a Anglaterra i portar-les cap a les seves terres de procedència amb el seu cotxe: un volvo ( marca sueca).

dilluns, 2 d’agost de 2010

just when you think it's over, it starts again.

diumenge, 1 d’agost de 2010

Hey, little apple blossom

come and sit with me and talk a while
let me see your pretty little smile
put your troubles in a little pile
and i will sort them out for you
i'll fall in love with you
i think i'll marry you.

dijous, 22 de juliol de 2010

no sé què canten aquests imbècils



foto del dia en que l'home invisible va fer la vertical en el moment en què passava un peu.

dissabte, 26 de juny de 2010

jumble, jumble


that's the way the cookie crumbles.

diumenge, 13 de juny de 2010

escultura o és cultura




so, I was the lucky one...
but if it comes out to be a spell of basking in bliss,
I think that we should cling on to it.

I'll dream of together now.

dissabte, 12 de juny de 2010


Ich weiss nicht, wie das ich machen kann.

by the way, it is lovely, simply lovely... coffee in the morning
tinc un caos mental a les meves mans i , per si era poc, ens estem fent amics.

dijous, 10 de juny de 2010

carrot cake




amb el dit a la gràcia

dimecres, 2 de juny de 2010

Ali



L'univers s'està expandint i l'Alicia s'ha comprat un bitllet que només va .

dilluns, 10 de maig de 2010

This Momentary




Azul Ultramar y Siena Tostada
una parella de complementaris
Fred Perry and Marlene Dietrich