dimarts, 15 de desembre de 2009

hivern


cada dia es fa més fosc i aquí encara no hi ha cortines.
podria estar tranquil·lament a la teva habitació amb aquesta llum.

dilluns, 14 de desembre de 2009

The fisherman's son

D'acord... canviaré aquesta rutina de fer veure que treballo per posar-me a treballar de veritat.
tinc examen d'anglès. avui.
i ja t'he buidat l'espatlla.

tot és molt sàdic de dir.

we won't speak about the treadmill existence. fa massa fred avui. és dia de sofà i peli. fa massa dies que és dia de sofà i peli.
jo no sé què em passa els desembres que res aconsegueix escalfar.

i ja!

me'n vaig a Alaska amb el fill del pescador. adéiuuuuuii

dijous, 10 de desembre de 2009

born alone to be alone

Crystal Fighters tenen un tema que es diu Xtatic Truth (Totally Enormous Extinct Dinosaurs Remix) i que en una part de la cançó diu: born alone to be alone.
I sí, I was born alone i sóc filla única. Tots els fills únics que conec i jo ( no em conto dins el grup dels fills únics que conec perquè jo no em conec gaire) tenim un gran trauma per culpa de ser fills únics.
La meva veïna, la Matilda, té 85 anys ; és molt gran. I té germans. I els seus fills també tenen germans. El cas és que tota la vida la Matilda m'ha estat recordant que sóc una only child i que I was born alone to be alone . Diumenge passat, quan vaig sortir de casa, me la vaig trobar i vam xerrar una estona sobre el fet que no tinc germans. Em va dir que és una llàstima que no tingui germans, em va fer la pregunta que no m'ha fet mai ( ironia on) : i a tu no t'agradaria tenir germans?, i va seguir amb un : és molt maco tenir germans, jo , amb els meus, hi estic molt unida i veig que els meus fills entre ells s'estimen molt. És una llàstima que tu no en tinguis perquè el dia que els teus pares faltin estaràs sola, i ui...si no et cases amb un home que tingui germans no podràs ser mai tieta.
La meva preciosa àvia voltava per allà i va deixar anar un : Bueno...però sempre em tindrà a mi ( gràcies iaia).

No és que la Matilda sigui així perquè té 85 anys i clar, ja és una mica gran i potser no s'adona gaire d'algunes coses. És òbvi que la Matilda és molt simpàtica i gràcies a ella el meu trauma ha anat en augment al llarg dels anys. Quan jo tenia 5 anys recordo ( de debò que ho recordo!) que ella em demanava: i no t'agradaria tenir un germanet o alguna germaneta per poder-hi jugar? i jo li deia que volia un germà gran. I és veritat: jo volia un germà gran i demanava un germà gran! a la meva llista als reis hi vaig demanar un germà gran durant molts anys... fins que vaig saber que era impossible que jo mai tingués un germà gran. Què vols? a mi ningú m'havia explicat que els grans neixen primer!

Els meus pares saben el frustrament que em comporta ser filla única i a vegades la meva mare m'ha intentat consolar a mi i a ella tot dient-me : Anna, si no fossis filla única, creus que hauries pogut viatjar tant com has pogut fer? creus que t'hauríem pogut donar la oportunitat de fer moltes de les coses que has fet?

I jo em pregunto fins a quin punt val la pena no tenir germans a canvi de poder viatjar.
I fins a quin punt val la pena poder viatjar a canvi de ser fill únic.
En el fons la Liza Minelli tenia raó quan cantava: Money makes the worl go 'round, the world go 'round, the world go 'round...!

diumenge, 6 de desembre de 2009

de sobte m'ha vingut una exaltació. he pensat que has passat per un camí particular on els vehicles tenen prohibida l'entrada. i t'he vist pujar el turonet amb la teva bufanda vermella i feia fred i tenies ressaca . eres the hangoverman . i ara sento el meu pare que puja a la meva habitació. que és meva. i no ho soporto que hi pugin.però si és el meu pare sí. que el meu pare és molt maco . molt bona persona. molt marítim molt salat. massa i ara no pot menjar sal.
i has estat molt bonic pujant amb la teva resssaca. 

no diguis que està malament.
tampoc és això.
jo mai veia gaire res tampoc.


és un poema per escriure i penjar a la nevera de la cuina de casa meva i llegir-lo cada matí quan em preparo la llet amb molt cola cao i penso que seria més sa beure'm un tè.



un dia sí. la caputxeta vermella esperava al llop assentada en una cadira forrada amb vellut de color sang i ella volia prendre el tè amb el llop de dents afilades i mans llargues i orelles grosses i peludes i el llop més divertit del món sencer.

demà anem al sant feliu fest .

Tandebò


Tandebò plogués més sovint
i fes més fred.

Així em podria queixar.

dunno. there's no place like away from it all.


:)YOUJUNG!