dissabte, 27 de juny de 2009

Berlin , Berlin


me voy , me voy, al diablo voy,
sonreiré; sonreirás. der Himmel und die Sonne i poca cosa més sé dir.
i d'aquí poc he de ser a baix el poble i la maleta està per fer.
i els papers i documents, i els bitllets i la targeta de sanitat i el passaport i la rata i el gos i la rita i vosaltres i jo ens quedem i marxem molt lluny d'aquí tots amb mi. la maleta és tan grossa que hi cabeu tots , us hi entaforaré. però no. tinc ganes de marxar sola. és molt tard. i perdo el temps.
els mexicans m'hi esperen allà. i l'irena. i en guillem. gràcies a tu. i els teus amics i els meus i els que encara no coneixem, i el pesat que no em caurà bé i aquell personatge que mai podrem oblidar.
no me'n vaig tan sola.
si et fa més il·lusió a tu que a mi, diumenge a la nit jo et deia: saps on seré d'aquí una setmana? i tu em deies que et mories d'enveja i que m'ho passaria molt bé i que m'agradaria molt i que que guai,
que bé
que bé
que bé
que bé
que bé
mentre que jo ja et trobava a faltar. i ,

al cap i a la fi,
és sempre el mateix.
tot arriba i tot se'n va.
tan fácil. cerca/lejos- epi y blas.

divendres, 26 de juny de 2009


mirror ,mirror on the wall,
who's the strangest of us all?

diumenge, 7 de juny de 2009

selectivitat

tot això és molt difícil.
hem d'anar a votar.
tot això és molt difícil.
tot
això
és
molt difícil.
tu ballaves
i jo
només podia contemplar la ralla turquesa del teu cap.
vull acabar aquest llistat de paraules estúpides que no entén ningú. el meu pare em diu que dormi. sento l'aire condicionat però no és el de casa teva, ni tu el pararàs, ni sentirem la melodia de l'aparell a l'apagar-se ni jo diré : Oooooh, que guai!
pensant que
,de debò,
és molt guai,
molt bonic,
la millor melodia,
és tot equilibri amb tu aquí dret.
hi ha moments que.
persones que.
un home de cames llargues em recorda a.