dijous, 18 de gener de 2018

blueprint i day-glo

"The common, then, is best understood not from a building perspective, as the ready implementation of a blueprint, but as a form of what Tim Ingold would call 'weaving', the negotiated, imminent emergence of sense through interactivity (Ingold 2000: 346)" (Cronin 2013: 138)





Blueprints are far more detailed and technical plans for your remodel or other construction project. The name ‘blueprint’ is derived from the material and the coating used to produce these plans in the past. The result of the printing process was the lines were white with a blue background. More recently blueprints smelled of ammonia which was part of the blueprint printing process. Today laser and inkjet printing technologies have enabled architects and home designers to create these drawings without use of the old “blueprint” printing processes and the blueprint name is a hold over from the past. Blueprints are usually drawn in either 18 x 24″ or 24 x 36″. A complete set of blueprints will include a floor plan, elevation drawings of each side of the structure, basement or foundation plan, including footings and bearing walls, a complete electrical layout, a framing plan, drawings of all plumbing and mechanical systems, cross section drawings of structural elements, a roof plan, and a plot plan.

la Serra del Jordal

m'acabo d'enamorar de la descripció de la ubicació de la Serra del Jordal que proporciona la Wikipedia.

diu:

La Serra del Jordal està ubicada al nord-oest de la Pobla de Roda i del riu Isàvena, al nord-est de la Riera de Vacamorta, al sud-oest de la riu de Vilacarle, al sud d'Espluga, Piniello i Sala, a l'oest del riu Isàvena i de la Serra de Sis; i a l'est del riu Éssera i de Serra Ferrera.


divendres, 5 de gener de 2018

geography as an alibi

diumenge, 24 de desembre de 2017

symbolic acts are like children

"There is an indignity in speaking on behalf of others (Gayatri Spivak), but it is equally irrelevant to direct and instrumentalize your symbolic acts, because they are like children: there is no knowing what they will get up to. They wander off on their own and should be allowed their freedom."

"art dies when it becomes a model"

"Have our imaginations become so poor that we cannot think society without these two incredibly boring matrices, state and capital? It would be pathetic if we couldn't come up with something better".

"The Society Without Qualities", de Lars Bang Larsen.





dilluns, 27 de novembre de 2017

subject-verb-object

the "subject-verb-object" pattern of many languages leads us to think of active subjects exercising their agency over passive or inert objects.

David Bohm, 1981, p. 28. op. cit. a Michael Cronin, 2016, p. 70.

dissabte, 18 de novembre de 2017

la garsa i la sorra

i la primera que se'n mor de ganes, de demanar-li al tercer que com va tot, i la mateixa primera que s'aconsella a sí mateixa que millor que no, que millor callar, que ella és com una garsa, que quan l'atreu un raig de sol sobre una cosa brillant s'hi llança de dret, sense ni pensar en el camí, s'hi dirigeix i sovint, molt sovint, abans d'arribar-hi, la perd, potser perquè es fa de nit, potser perquè deixa de veure-la, potser perquè el moviment de la terra al voltant del sol fa que de cop sigui una altra la cosa brillant i es despita i s'extravia i modifica el recorregut, pensant que ja tornarà més tard a recuperar el seu objectiu anterior. i en canvi el tercer és dels que es queda inmòvil, observant de lluny allò que brilla, i potser especula sobre com arribar-hi i, potser, en el millor dels casos, fins i tot comença a dibuixar mapes i buscar línies que el dirigeixin cap allà, però mai les veu prou clares com per començar a resseguir-les i deixa que la garsa es llanci sola i pensa que, si de cas, ell ja l'espera a baix. hi ha qui neda i hi ha qui s'adorm a la sorra.
confia en els girs de la Terra que faran deixar de brillar la seva pell blanca de sedentari que es cobrirà de jerseis de llana quan arribi l'hivern.

dimecres, 1 de novembre de 2017

tot just comença novembre i segueixes enllà d'enllà ben lluny de tot.
el novembre és sempre el pitjor mes de l'any. algunes el temem des de principis d'any.
novembre espanta i jo el vull començar ballant fort, com diu la Cris, ballant fins a sentir allò que ella diu i és que ja no pots més, ballant fins a sentir que et deixes i que ja no ets.
no fa ni un any que vaig començar a ballar i encara no he aconseguit aquesta sensació però no tinc pressa.
i fa un any érem lluny, érem molt lluny.
a vegades em pregunto si ja està, si ja ha passat. si tot era una etapa de prova que havíem de passar i si ara ja podem tornar a la normalitat, que era allò d'abans, on no hi havia vertigen perquè caminàvem al costat d'un riu d'aigua clara.

abandonat el riu, vam entrar a un bosc fent camins diferents.
el novembre és terrible perquè un temor a la soledat eterna m'aclapara. sempre m'ha passat però aquest any tot és nou i les pors són també noves.