dissabte, 18 de novembre de 2017

la garsa i la sorra

i la primera que se'n mor de ganes, de demanar-li al tercer que com va tot, i la mateixa primera que s'aconsella a sí mateixa que millor que no, que millor callar, que ella és com una garsa, que quan l'atreu un raig de sol sobre una cosa brillant s'hi llança de dret, sense ni pensar en el camí, s'hi dirigeix i sovint, molt sovint, abans d'arribar-hi, la perd, potser perquè es fa de nit, potser perquè deixa de veure-la, potser perquè el moviment de la terra al voltant del sol fa que de cop sigui una altra la cosa brillant i es despita i s'extravia i modifica el recorregut, pensant que ja tornarà més tard a recuperar el seu objectiu anterior. i en canvi el tercer és dels que es queda inmòvil, observant de lluny allò que brilla, i potser especula sobre com arribar-hi i, potser, en el millor dels casos, fins i tot comença a dibuixar mapes i buscar línies que el dirigeixin cap allà, però mai les veu prou clares com per començar a resseguir-les i deixa que la garsa es llanci sola i pensa que, si de cas, ell ja l'espera a baix. hi ha qui neda i hi ha qui s'adorm a la sorra.
confia en els girs de la Terra que faran deixar de brillar la seva pell blanca de sedentari que es cobrirà de jerseis de llana quan arribi l'hivern.

dimecres, 1 de novembre de 2017

tot just comença novembre i segueixes enllà d'enllà ben lluny de tot.
el novembre és sempre el pitjor mes de l'any. algunes el temem des de principis d'any.
novembre espanta i jo el vull començar ballant fort, com diu la Cris, ballant fins a sentir allò que ella diu i és que ja no pots més, ballant fins a sentir que et deixes i que ja no ets.
no fa ni un any que vaig començar a ballar i encara no he aconseguit aquesta sensació però no tinc pressa.
i fa un any érem lluny, érem molt lluny.
a vegades em pregunto si ja està, si ja ha passat. si tot era una etapa de prova que havíem de passar i si ara ja podem tornar a la normalitat, que era allò d'abans, on no hi havia vertigen perquè caminàvem al costat d'un riu d'aigua clara.

abandonat el riu, vam entrar a un bosc fent camins diferents.
el novembre és terrible perquè un temor a la soledat eterna m'aclapara. sempre m'ha passat però aquest any tot és nou i les pors són també noves.

diumenge, 22 d’octubre de 2017

god knows

god knows what is hiding in your weak and sunken eyes

divendres, 13 d’octubre de 2017

encara on

i ara,
on ets ara?
on ets ara, quan tot ho deixes i el primer aire fred em mou els cabells i et mou a tu damunt la pàgina blanca encara buida i se t'emporta lluny.

dissabte, 7 d’octubre de 2017

Si una noche de invierno un viajero...

"Podemos impedir que se lea: pero en el decreto que prohíbe la lectura se leerá algo de la verdad que no quisiéramos que se leyera nunca..."

Italo Calvino (1989). "Si una noche de invierno un viajero", trad: Esther Benítez. Madrid: Ediciones Siruela, p. 265.

dimecres, 4 d’octubre de 2017

dimarts, 26 de setembre de 2017

la veritat, segons Daniel Quesada

Daniel Quesada es basa en la semàntica de Montague per explicar la noció de veritat i ens diu que

"la verdad de una expresión depende de 1) las reglas semánticas que la interpretan y que fijan su componente lingüístico, y 2) de 'cómo son las cosas', del estado del mundo, o, de nuevo en el superpintoresco lenguaje de los lógicos, de cuál de entre los mundos posibles habitamos."

(Quesada, D. "Lógica y gramática en Richard Montague". CONVIVIUM. Revista de filosofia, núm. 46 (1975), p. 65)