miércoles 16 de diciembre de 2009

Petit Garçon



erem un amor quan estàvem juntes.

martes 15 de diciembre de 2009

hivern


cada dia es fa més fosc i aquí encara no hi ha cortines.
podria estar tranquil·lament a la teva habitació amb aquesta llum.

lunes 14 de diciembre de 2009

The fisherman's son

D'acord... canviaré aquesta rutina de fer veure que treballo per posar-me a treballar de veritat.
tinc examen d'anglès. avui.
i ja t'he buidat l'espatlla.

tot és molt sàdic de dir.

we won't speak about the treadmill existence. fa massa fred avui. és dia de sofà i peli. fa massa dies que és dia de sofà i peli.
jo no sé què em passa els desembres que res aconsegueix escalfar.

i ja!
m'hi poso ja i deixo de pensar.

però és que ja fa un any i tampoc són les sis i mitja tan sovint.
no té cap sentit pensar-hi. tinc 400.000 exercicis d'anglès per fer i em dedico a perdre el temps. o potser fer-los serà una pèrdua de temps.

me'n vaig a Alaska amb el fill del pescador. adéiuuuuuii

domingo 13 de diciembre de 2009

Òscar Dalmau i Jarvis Cocker



no deixo de trobar certes semblances entre ells dos...

viernes 11 de diciembre de 2009

These New Puritans


we want war. sí, it is true. una eterna decepción. planejo el cap de setmana, pot ser profitós si m'hi poso d'aquí deu minuts. ara em posaré a netejar l'habitació i el menjador i a tres quarts de quatre marxaré. baixaré a diagonal i caminaré fins al carrer ferran i tu em diràs: ja són ganes. doncs sí, en són ganes. compraré les eines a la botiga de belles arts i després aniré cap a l'universitat a continuar l'escultura de pedra que fa dues setmanes que tinc allà encantada ( ehem) i estic preocupada per si el senyor professor de pedra es pensa que no vull anar-hi mai més i me l'ha llençat o alguna cosa així ( veient la setmaneta que porto no m'estranyaria.).
i ja està.

i quan surti d'allà vindré al pis i em dutxaré i si en tinc ganes aniré a veure la peli aquella que projecten gratis però crec que em farà mandra i que soparé amb la marina i l'andreu i l'ingrid i després miraré una peli. demà al matí aniré a fer ruta de biblioteques a veure si trobo els llibres que necessito per teoria de l'art. a la tarda potser vindrà la michèle. i al vespre potser vaig al concert que es farà a la botiga chandal, de AATIGRE. em fa gràcia. i diumenge al matí faré anglès. molt fort faré anglès. i a la tarda anirem al festivalet i a veure què hi trobem, perquè m'encantaria comprar-me un bolso dels que hi vènen però pel meu pressupost després de comprar eines d'escultura crec que serà una mica massa dur, econòmicament parlant.
així que si baixant la diagonal canvio de filosofia potser me'l compro allà a l'springfield, que n'hi havia un de molt maco i la meva mare va fer com si no em sentís perquè a ella no li agradava i al final no el vaig comprar. quines coses.
però potser me'l compro. em faran 25 per cent de descompte.

ahir em van tirar per terra .
a veure si remonto.

tinc ganes d'anar al cine i de menjar fideus.

jueves 10 de diciembre de 2009

born alone to be alone

Crystal Fighters tenen un tema que es diu Xtatic Truth (Totally Enormous Extinct Dinosaurs Remix) i que en una part de la cançó diu: born alone to be alone.
I sí, I was born alone i sóc filla única. Tots els fills únics que conec i jo ( no em conto dins el grup dels fills únics que conec perquè jo no em conec gaire) tenim un gran trauma per culpa de ser fills únics.
La meva veïna, la Matilda, té 85 anys ; és molt gran. I té germans. I els seus fills també tenen germans. El cas és que tota la vida la Matilda m'ha estat recordant que sóc una only child i que I was born alone to be alone . Diumenge passat, quan vaig sortir de casa, me la vaig trobar i vam xerrar una estona sobre el fet que no tinc germans. Em va dir que és una llàstima que no tingui germans, em va fer la pregunta que no m'ha fet mai ( ironia on) : i a tu no t'agradaria tenir germans?, i va seguir amb un : és molt maco tenir germans, jo , amb els meus, hi estic molt unida i veig que els meus fills entre ells s'estimen molt. És una llàstima que tu no en tinguis perquè el dia que els teus pares faltin estaràs sola, i ui...si no et cases amb un home que tingui germans no podràs ser mai tieta.
La meva preciosa àvia voltava per allà i va deixar anar un : Bueno...però sempre em tindrà a mi ( gràcies iaia).

No és que la Matilda sigui així perquè té 85 anys i clar, ja és una mica gran i potser no s'adona gaire d'algunes coses. És òbvi que la Matilda és molt simpàtica i gràcies a ella el meu trauma ha anat en augment al llarg dels anys. Quan jo tenia 5 anys recordo ( de debò que ho recordo!) que ella em demanava: i no t'agradaria tenir un germanet o alguna germaneta per poder-hi jugar? i jo li deia que volia un germà gran. I és veritat: jo volia un germà gran i demanava un germà gran! a la meva llista als reis hi vaig demanar un germà gran durant molts anys... fins que vaig saber que era impossible que jo mai tingués un germà gran. Què vols? a mi ningú m'havia explicat que els grans neixen primer!

Els meus pares saben el frustrament que em comporta ser filla única i a vegades la meva mare m'ha intentat consolar a mi i a ella tot dient-me : Anna, si no fossis filla única, creus que hauries pogut viatjar tant com has pogut fer? creus que t'hauríem pogut donar la oportunitat de fer moltes de les coses que has fet?

I jo em pregunto fins a quin punt val la pena no tenir germans a canvi de poder viatjar.
I fins a quin punt val la pena poder viatjar a canvi de ser fill únic.
En el fons la Liza Minelli tenia raó quan cantava: Money makes the worl go 'round, the world go 'round, the world go 'round...!

miércoles 9 de diciembre de 2009

pizza


avui menjaré pizza.
i demà no aniré a teoria ( because I can't)
i divendres entregaré el treball de foto amb molta il·lusió perquè m'està quedant tope bé.
però avui sí que aniré a inglès que ,si no, es riuen de mi.
i no portaré cap bandera.
i
menjaré pizza
i demà arròs
i per esmorzar, demà, menjaré cereals rodons que ningú es menja perquè són súper dolents.
i també tenim formatge d'ovella, però és deliciós.
demà vaig al metge a que em mirin la mandíbula perquè m'està a punt de caure i totes aquestes coses estranyes,
sóc una màquina